bootstrap html templates

Curiositats hípiques.

Anirem afegint dades històriques i curioses sobre el món del cavall.

Índex


Vocabulari del cavall i l'equitació

Aire: manera d'avançar del cavall. El aires principals o naturals són tres: pas, trot i galop, però en té d'altres, com el galop mig, el trot de cursa, l'ambladura, el passatge, etc. Algunes races tenen un aire que els és propi, com el cavall islandès amb l'ambladura i el pace.


Història dels estreps

Actualment no es concebeix l'equitació sense els estreps penjats de la sella pels gambals, excepte en la munta «a pèl», amb el cavall nu. En la seva forma actual, penjats d'una sella rígida, varen ser inventats pels xinesos cap el segle III dC, a qui també devem la major part dels invents sobre els arreus dels cavalls de tir encara avui utilitzats. Des de la Xina el seu ús es va estendre cap a Europa a través dels viatgers de la ruta de la seda. Abans d'això, els genets mutaven a cavall amb sella sense estreps. Per això, quan a les pel·lícules d'egipcis, romans o qualsevol altra cultura antiga, els genets munten amb estreps, estem davant d'una falsedat històrica. 

A la nostra edat mitjana els estreps ja eren totalment estesos a tot Europa, i eren considerats un element imprescindible per a la munta de guerra perquè oferia un gran equilibri i seguretat amb molt menys esforç del genet. Hi ha qui assegura que l'ús de l'estrep va ser un element cabdal per a la pujada del feudalisme a Europa per la supremacia que adquiria el cavaller sobre la resta de persones. L'estrep està considerat un dels grans invents de guerra, després de la sella i abans de la pólvora.

No obstant, segons s'ha observat en figures i monedes, abans dels estreps com els actuals existien altres tipus de suports pels peus utilitzats a Assíria cap el 700 aC i l'Índia cap el 200 aC que anaven penjats directament de l'esquena del cavall, ja que les selles no eren rígides, causant-li, de segur, greu incomoditat. Per això no varen tenir èxit.

Els estreps més antics han estat trobats en la tomba de Feng Sufu Shijie ( 冯素弗 ), un noble xinès que va morir el 415 dC, a Beipiao, Xina. Són de fusta recoberta de planxa de coure i parcialment xapada en or, i estan considerats com un dels més importants tresors del patrimoni xinès.

Estreps trobats en una tomba xinesa del 415 dC

Camins ramaders a Catalunya

Mapa principals rutes ramaderes de Catalunya

Durant molt temps, a Catalunya, com a la resta de la península ibèrica, ha estat tradicional la transhumància, el trasllat de ramats principalment ovins i cabrums, però també oví i cavallí de les pastures d'hivern a les d'estiu i viceversa. De fet, encara es fa en algunes comarques. Els ramats es solien traslladar a peu seguint unes rutes preestablertes durant diversos dies, mentre anaven pasturant. La majoria d'aquest camins encara es conserven i són de domini públic. Estan especialment protegits: els ramats tenen dret i preferència de pas, s'han de mantenir lliures d'edificacions, les obres públiques els han de respectar o donar-hi alternatives i no s'hi poden fer activitats agrícoles incompatibles. A l'enllaç trobareu el mapa dels camins de Catalunya

Pero es poden utilitzar per activitats de lleure com excursions, bicicleta i... cavall ! (Llei 3/1995 de vies pecuàries)-
Un d'aquest camins passa just per davant del Centre Hípic 3 Aires, resseguint la carretera de can Massana des de Manresa fins gairebé trobar-se amb l'autopista A-2. Segueix cap al sud, més enllà de Sant Sadurní d'Anoia, passant per Marganell, Collbató, els Hostalets de Pierola, etc.

Senyal de camí ramader

Està per explorar, i convidem als caminants, ciclistes de muntanya i genets a descobrir-lo i explicar-ho.
En el mapa que es mostra aquí, hi ha una superposició dels camins ramaders (en verd) sobre el mapa topogràfic de la zona

Camins ramaders prop del Centre Hípic 3 Aires

Un poltre de fa 40.000 anys

Fa pocs anys es va trobar a Sibèria un poltre momificat per congelació, amb un estat de conservació extraordinari, amb la pell, els pèls i fins i tot les vísceres en molt bon estat. A Sibària s'han trobat multitud de mamuts de totes edat i mides, momificats o els esquelets, però aquest és l'únic cavall trobat.
És de la mateixa espècie i té les mateixes característiques que els cavalls actuals, i és d'una època, el paleolític o edat de la pedra, en que coexistia amb els humans.
La mòmia es troba al Mammoth Museum, de Yakutsk, Rússia.
Sovint s'anomenen aquestes troballes com a fòssils, però no ho són perquè no estan petrificats, sinó momificats per congelació.
Poltre momificat de Sibèria
Poltre momificat de Sibèria. Rostre.

Els tres aires bàsics del cavall

Els tres aires bàsics del cavall, o maneres de bellugar les extremitats per avançar, són el pas, el trot i el galop.
Són diferents quant a la velocitat –de lent a ràpid–, encara que això no sempre és així, doncs hi ha, per exemple, una variant del trot –el piaffé– en que el cavall està pràcticament aturat, i un trot molt llarg i ràpid, com el dels cavalls anomenats trotons. Hi ha altres aires, alguns naturals en alguns cavalls, i altres ensenyats, propis de la doma. Però això ho veurem en un altre "curiositat".

Ordre de trepitjades

Però el que els defineix és el diferent ordre de les trepitjades i la seva cadència.

El pas té una cadència de quatre temps regulars i simètrica, en que les extremitats s'avancen en el següent ordre: una posterior, l'anterior de la mateixa banda, l'altra posterior i l'anterior corresponent. El cavall sempre té tres extremitats tocant a terra. El genet, «deixat anar», fa un moviment rítmic lleugerament lateral i endavant a petites embranzides. En la natura, els pas és l'habitual en els moviments tranquils de l'animal. Altres quadrúpedes caminen amb altres aires, per exemple la girafa

El trot té una cadència de dos temps regulars i simètrica, en el que el cavall toca a terra només amb dos extremitats diagonals simultàniament i salta a l'altra diagonal en posició més avançada. El genet «deixat anar» bota sobre la sella amb els saltets del cavall –trot assegut o a l'espanyola– o s'aixeca rítmicament sobre els estreps seguint el ritme dels salts del cavall –trot aixecat o munta a l'anglesa. En la natura, el trot és típic del joc dels poltres i els adults solen utilitzar-lo per a trajectes curts i com a transició del pas al galop quan inicien el galop sense estímul exterior.

El galop té una cadència de tres temps irregulars i asimètrica, per això el cavall pot galopar a dues bandes indistintament, que s'anomenen dreta o esquerra segons quina ma posa més endavant. En els primer i tercer temps només toca una extremitat a terra, mentre en el segon en toquen dues en diagonal. Després del tercer temps el cavall està una estona en suspensió, sense tocar cap extremitat a terra (veure més endavant «El Cavall en moviment»), en un moment que es podria considerar un quart temps en el que s'interromp el soroll de les trepitjades. Comença avançant una extremitat posterior –la dreta en el galop esquerra, i l'esquerra en el galop dret–, després les dues de la diagonal oposada i finalment la davantera de la banda contrària, que és la que avança més i dona nom al galop. El cavall pot canviar el galop d'una ma a l'altre a voluntat, però el genet ha de saber fer-li fer quan ho creu convenient pel cavall. La ma adequada es correspon amb la corba que faci el trajecte: si gira a l'esquerra, ha d'anar amb galop esquerra. En la natura, el galop s'usa per les persecucions entre cavalls i, principalment, com a fugida de defensa a l'atac de depredadors.


La «sang» dels cavalls

Perxeró

Ens referim com a «sang»" a una característica dels cavalls que, de fet, no té res a veure amb la sang de debò, el líquid vermell amb alt contingut de proteïnes i cèl·lules que és fonamental per a la vida dels animals i que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules del cos, entre altres substàncies.
El terme "sang" s'utilitza per expressar, d'una manera genèrica, el caràcter o temperament dels cavalls.
Així, els cavalls es classifiquen en de sang freda, càlida -o tèbia- i calenta, sense que això tingui cap referència a la temperatura, sinó al caràcter. Aquest tipus de «sang»" s'atribueix globalment a cada raça de cavall, no a cada cavall individualment.

Els cavalls de sang freda tenen un temprament tranquil i en general correspon a cavalls grans i pesats, que es solen moure lentament però tenen molta força. Per exemple els perxerons o el cavall dels pirineus. S'utilitzen per tir o arrossegament, encara que també per muntes especials. Molts ponis són de sang freda, i per això, junt amb la mida, són tan indicats per a infants.

Cavall àrab

Els cavalls de sang calenta són de temperament més nerviós i mogut, i de caràcter fort. Correspon a moltes races de muntura, com l'àrab o el pura sang anglès. Que siguin nerviosos no vol dir necessàriament agressius, i poden ser molt nobles i carinyosos.

Els de sang càlida són races aconseguides per l'encreuament de cavall de sang freda amb de sang calenta. Com els de sang calenta, també són molt utilitzats per a muntura, ja que reuneixen les característiques d'uns i altres. Un cavall típic de sang càlida és el cavall andalús -anomenat cavall espanyol o pura raza española, PRE- que són molt nobles i dòcils, però alhora vigorosos i valents.


El benestar dels animals en temps remots

Els avenços culturals han fet que avui tinguem una major cura dels animals, que abans eren majoritàriament considerats com a eines de treball. Ens preocupa el seu benestar i els demanem només el treball que sabem que els agrada fer. Fins i tot existeixen lleis que parlen específicament del benestar dels èquids (Real Decreto 804/2011, por el que se regula la ordenación zootécnica, sanitaria y de bienestar animal de las explotaciones equinas y se establece el plan sanitario equino.)
Però ja d'antic ha existit aquesta preocupació. El rei de l'Índia Aixoka (अशोक) (304-232 aC) que després d'una conquesta molt sagnant i violenta es va convertir al budisme i va seguir un pacifisme radical, va escriure molts edictes en aquesta línia, algun que incloïa el bon tracte dels animals, Així, va fundar hospitals per a persones i també per a animals, que havien de tenir tractaments i herbes medicinals adequades.
Un dels edictes declara que fer mal a les coses vivents no és bo, i cap animal de quatre potes, ocells i peixos no s'ha de sacrificar si no és per menjar, i que no es poden matar femelles prenyades o alletants o animals joves. També va abolir l'esport de la caça.

Lleó d'un pilar que té escrits edictes d'Aixoka

L'escriptor nord-americà Norm Phelps1 diu: "El regnat d'Ashoka és una de les poques vegades en la història mundial en que un govern tracta els animals com a ciutadans, que mereixen tanta protecció com els residents humans".

1Phelps, Norm (2007). The Longest Struggle: Animal Advocacy from Pythagoras to Peta. Lantern Books.

«El Cavall en moviment»

Mobirise

Seqüència de fotografies de Eadweard Muybridge (1830-1904) per dilucidar el debat de l'època sobre si el cavall, al trotar o galopar hi havia un moment que no tocava a terra amb cap extremitat. Com es pot observar, efectivament, hi ha un moment que té les quatre extremitats a l'aire. Wiquipedia.

Els tres temps del galop

Aquesta imatge composta és la mateixa de dalt, però amb una interrupció en cada temps. També hem allargat el «quart temps» en que el cavall no toca cap extremitat a terra.
Els temps (galop dret):
      1r. Peu esquerra
      2n. Diagonal oposada
      3r. Ma dreta
      4t. A l'aire


Paraules: equitació o hípica.

En principi, les dues paraules poden semblar que es refereixen al mateix concepte, ja que etimològicament només es diferencien pel seu origen. Hípica ve del grec hippos ( ἵππος), que vol dir cavall, i equitació del llatí equus que vol dir el mateix. Però ambdues paraules s'apliquen a coses diferents.

Passeig eqüestre
Equitació, que seria la paraula bàsica, es refereix a l'art de muntar a cavall en general, mentre que hípica es refereix a la pràctica esportiva de l'equitació, sigui competitiva o no. La hípica té diferents modalitats ben definides, com les curses, la doma clàssica, la doma vaquera, l'equitació western, el salt d'obstacles, el trec, el trot, el volteig i l'equitació adaptada, algunes d'elles considerades disciplines olímpiques.
Per tant, si anem a fer un passeig a cavall o unes classes per aprendre a muntar, direm que fem equitació, però si ens estem entrenant per un concurs, direm que practiquem l'hípica.
Sinònim d'hípica és hipisme, que no s'usa gaire. El castellà diferencia les dues paraules de la mateixa manera, però el francès no empra gaire la paraula hípica, i usa équitationsports équestres, com l'anglès que en diu horse riding (o simplement riding) i equestrian sports. 
Font: TERMCAT i consulta personal.

L'ofici de «picador de cavalls» a les Constitucions de Catalunya de 1702.

Part de la portada de les Constitucions de Catalunya de 1702

 «Creaciò de offici de picador de cavalls, calitats, obligacions, y salari, que ha de tenir, y per qui deu esser elegit.» (sic). A l'enllaç veureu còpia de l'original del capítol XVI on es defineix l'ofici.
Tot seguit transcrivim el text, tot conservant l'ortografia original.
Noteu que el rei Felip tenia dos numeracions: 4t com a rei d'Aragó i 5è com a rei de Castella, ja que el rei regnava dos regnes ben diferenciats. Després d'ell, es va anar seguint la numeració castellana, ja que el 1714 aquest rei va anul·lar les institucions catalanes que havia jurat.

CREACIò DE OFFICI DE PICADOR DE CAVALLS, CALITATS,
obligacions, y salari, que ha de tenir, y per qui deu esser elegit. 

CAP. XVI.

Com sia molt convenient al Real servey, y publica utilitat, de que en quiscuna Provincia, ò Regne, hi hage persona destinada per adoctrinar las personas que vullan emplearse en picar vn Cavall, per incitar mes als naturals al dit empleo, y exercici; Perço los tres Braços de la present Cort à V.Real Magestat suplican, ab consentiment, lloaciò, y aprobaciò de aquella, sia de son Real servey, de que sie creàt vn offici de Picador de Cavalls, lo qual tinga obligació, sens salari algu, de ensenyar als naturals del present Principat, y á tots los que vullan apendrer de picar vn Cavall, y tot lo demès necessari per saber montar, regir, y governar vn Cavall. Y aixi mateix, que tinga obligaciò de ensenyar, y adoctrinar los Cavalls dels naturals del present Principat, que á ell li aportará per dit efecte, encara que los amos de dits cavalls no anassen à la picaria, y de la mateixa manera, que tinga obligaciò dit picador de tenir dos Cavalls pera poderlos montar, y picar los que non tindràn; Y que perço se li sie senyalat per son salari quiscun any la quantitat de vuyt centas lliuras, pagadoras dels drets de la Generalitat. Entès empero, que sempre, y quat cessàs lo exercici, y empleo dels Cavallers en picar los Cavalls, y fer picar aquells, cesse tambè la continuaciò del salari assenyalat à dit picador, y que la nominaciò del subjecte per dit offici, hage de esser en persona natural del present Principat; (si sen trobará de capàz) sentse aquella per tots los tres Braços, y haventse de fer nova elecciò, dega ferse per los Deputats, y Oydors, ab assistencia de vna novena extreta en sort de las bolsas de Deputats, è Oydors; tenint sempre à la mira lo elegir la persona que coneixerán esser de major conveniencia per lo dit exercici, si, y conforme està disposat en lo offici de Coronista, ab declaració que esta nominació, sols la pugan fer en los casos que las Corts nos trobaràn convocades. Plau á sa Magestat.


L' Hyracotherium

També anomenat Eohippus, és el gènere més primitiu de la família dels èquids, a l'era geològica del Miocè, fa 55-45 milions d'anys. Media entre 30 i 60 cm d'alçada i no s'assemblava gaire a un cavall actual. A la figura s'observa l'esquelet del peu, que encara conserva quatre dits. En evolucionar fins al cavall actual se li van reduint els laterals, quedant només el dit central. El nom llatí vol dir "cavall de l'alba".
El successor del Hyracotherium va ser el Orohippus o Oligohippus.

Hyracotherium

Podeu trobar més informació sobre l'evolució del cavall als següents enllaços (en anglès):

Pràctiques per a estudiants. (pdf, 240 kB)

L'evolució dels cavalls

Evolució del cavall:

Evolució del cavall

Cavall de Przewalski (Equus ferus przewalskii).

És una espècie primitiva de cavall, l'única que existeix en estat salvatge, encara que està considerada una espècie en perill. Es troba a Mongòlia, Xina i en algunes reserves que han servit per recuperar l'espècie. A part del seu aspecte general, amb el cap proporcionalment més gran, es distingeix per la capa isabela, la crinera erecte, el musell blanc i una "ratlla de burro" a l'esquena. Encara que està controvertit, es tracta d'una espècie diferent del cavall domèstic (Equus caballus), ja que té una dotació de 66 cromosomes, mentre que el domèstic en té 64.
Es suposa que moltes pintures rupestres prehistòriques de cavalls representen aquesta espècie, degut a la gran semblança, tot i que també podrien representar alguna mena de tarpà (Equus ferus ferus), un poni primitiu molt fort estès a l'antiguitat per tot Euràsia i extingit des de 1879.
Cavalls de Przewalski

Espècies del gènere Equus.

El gènere Equus de mamífers perissodàctils (amb una sola peüngla) comprèn només vuit espècies actuals de cavalls, ases, zebres i l'onagre.

El cavall domèstic és el Equus caballus, i el cavall de Przevalski, que s'explica en aquesta pàgina, és el Equus przewalskii.

L'ase domèstic és el Equus africanus asinus que té moltes races diferents, i l'ase salvatge africà és el Equus africanus, amb algunes subespècies amb les potes ratllades i altres amb una ratlla fosca a l'esquena acompanyada a vegades d'una ratlla des de la creu cap a les extremitats davanteres.

Hi ha tres espècies diferents de zebres: la zebra comuna Equus quagga amb les ratlles marró fosc i alternades primes i amples; la de muntanya, Equus zebra amb ratlles blanques i negres de gran amplada i d'igual mida,  i la zebra de Grevy Equus grevyi, amb les ratlles negres molt més fines.

Una altre espècie és l'onagre Equus hemionus també anomenat ase salvatge asiàtic, del que hi ha diverses subespècies i que és molt ràpid i robust. La subespècie kiang sovint es considera una veritable espècie.

S'han trobat fòssils d'altres espècies extingides d' Equus.

Només es poden muntar el cavall domèstic, els ases i els onagres, sent les zebres difícils de domesticar i només s'ha aconseguit muntar-les en comptades ocasions.

Més informació (en anglès).

Cavall domèstic

Equus caballus

Cavall domèstic

Equus przewalskii

Equus ferus przewalskii

Cavall salvatge de Przewalski

Equus africanus

Equus africanus

Ase salvatge africà

Equus africanus asinus

Equus africanus asinus

Ase domèstic

Equus hemionus

Equus hemionus

Onagre o ase salvatge asiàtic

Equus quagga

Equus quagga

Zebra comuna

Equus zebra

Equus zebra

Zebra de muntanya

Equus grevyi

Equus grevyi

Zebra de Grevy


Noms de cavalls famosos al llarg de la història. 

A Wikipedia trobareu una llista de noms de cavalls reals i mitològics des de l'any 1280 aC fins a l'actualitat. Destaquem alguns noms catalans: Fogós, cavall del valí de Barcelona (781); Danc, cavall de Ramon Berenguer III (1131); Bon Amic, de Guerau III de Cabrera (1180); Bayard, de Jaume I el Conqueridor (1265); Crispo (o Crespo), del Príncep de Viana (1461); Perla, de Ferran el Catòlic (1475); Garrigó, de Ramon de Cabrera (1840); Florian, de Pau Casals (1939?) ...

La velocitat dels cavalls i els dromedaris

Una pregunta freqüent és: a quina velocitat màxima poden córrer els cavalls?. Un cavall normal té un galop al voltant del 20 km/h, però un cavall preparat té un galop màxim de 40 a 48 km/h que pot mantenir en distàncies de fins a 3 km aproximadament. Forçar-los més d'aquest distància pot resultar en una greu afectació pel cavall. A galops moderats pot suportar distàncies força més llargues.

Una excepció són els cavalls de la raça American Quarter Horse, que poden arribar a 88,5 km/h però només en distancies curtes de 400 m (1/4 de milla, d'aquí el nom).

Mehari de carrera

Una curiositat és que els dromedaris (Camellus dromedarius, d'una gepa) tipus Mehari i entrenats (del desert) poden córrer a uns 65 km/h a distàncies curtes, i poden mantenir una velocitat sostinguda durant gairebé 15 minuts. Les carreres  de dromedaris poden tenir un recorregut de 10 km que fan a una mitjana de 50 km/h ! Els dromedaris de munta normals tenen un galop d'uns 20 km/h, bastant inferior al cavall, però que també poden mantenir força temps.

Antigament, a l'oest americà hi havia apostadors que tenien dromedaris i jugaven amb avantatge a carreres de cavalls contra camells, perquè sabien que al començament de la carrera els camells quedaven força enrere, però a mida que el cavall es cansava, el camell guanyava sempre.

On som

Carretera del Bruc a Manresa,
   BP-1101, km 12,6 (Google Maps)
08253 St Salvador de Guardiola
A 10 minuts al sud de Manresa

Contacte

Correu: info@3aires.cat
Telèfon: 655 445 640
WhatsApp  —  SMS (i us trucarem)

© Copyright 2011-2018 Centre Hípic 3 Aires — Reservats tots els drets — ® 3 Aires™ marca registrada