L'equitació practicada com a esport de lleure dona pau i tranquil·litat, alhora que descarrega la ment perquè requereix una concentració pròpia, ben diferent de la que poden donar les rutines repetitives dels gimnasos. En aquest sentit, deslliura molt més de l'estrès que altres esports, fins i tot els que poden estar relacionats amb la natura, com el ciclisme, l'esquí o el muntanyisme.

Millora la psicomotricitat perquè exigeix coordinació, equilibri i flexibilitat. Integra els moviments musculars amb les sensacions, les emocions i amb els coneixements adquirits, perquè cal coordinar el comportament i els moviments del cavall amb els propis. Muntar és una estimulació psicomotriu formativa de primer ordre; és un joc que estimula mentalment i físicament i contribueix a l'equilibri psicològic. 

Mai no sabem com actuarà el cavall, i hem d'estar atents a allò a què ell presta atenció. Això fa que haguem d'anar amb ell com un company de camí, no sobre d'ell. Ajuda a pensar i prendre decisions intel·ligents amb rapidesa, no mecànicament. Fa estar alerta mentre es munta, i els qui ho fan habitualment desenvolupen aquesta qualitat per a la vida ordinària. És una activitat divertida, però no és fàcil. El cavall és un animal gran i fort, i un petit error pot causar algun dany. Però esdevé fàcilment un amic que ajuda a sentir-se millor, relaxat. 

És una veritable escapada de la vida diària, que reconnecta amb la natura i reforça les emocions. Els terapeutes afirmen que només el fet d'estar prop d'un cavall, especialment si s'està pendent d'ell, fa sentir-se millor i fa disminuir l'estrès. Sembla clar que el contacte amb animals en general, i en particular amb animals grans que exigeixen respecte, s'alliberen endorfines, que col·laboren en les sensacions de benestar.  

Muntant un cavall no es pot pensar en altra cosa, ni en la feina professional, ni la de casa, ni amb cap problema que tingueu. Per uns moments un es sent lliure de tribulacions. S'exigeix concentració, i malament si un es despista. I això ajuda a concentrar-se en la realitat de la vida diària: estudis, feina o qualsevol altra cosa que feu. 

És indubtable que el cavall sent algunes de les vostres emocions o actituds, com l'enuig, l'estrès, els nervis, la por, la distracció o la debilitat. El cavall respondrà i us advertirà que amb actituds negatives no li agrada que el munteu, i amb una mínima sensibilitat us adonareu que heu de canviar d'actitud. En aquest sentit, respon com els gossos, però amb més exigència, ja que no s'adapta tant i sempre manté la seva personalitat. 

Quan es munta un cavall, cal lluitar contra les pors inicials, que fan anar més amb compte i prudència. Por a caure, a fer-se mal, por a fer algun error, por a l'animal gran i fort. Cal aprendre a controlar l'animal i les pors. Aquest control de les pors també ajuda a la vida diària, a l'escola, a la feina, en tot el que es fa. Es venç la por amb la prudència que dona el coneixement dels riscos. Només es pot arribar a ser un bon genet/a si es saben controlar les pors, i un cop controlades i transformades en força, ja s'està obert a gaudir totalment de l'equitació. 

Tenir un cavall en propietat a casa és una responsabilitat i suposa un compromís i una feina que no podeu deixar de fer cap dia. Cal alimentar-lo diàriament, treure'l, netejar-lo, netejar la quadra o el refugi, comprovar que tingui aigua neta, fer-li els tractaments obligatoris i complementaris de vacunacions, desparasitacions, ferrar-lo si cal... en definitiva, ocupar-s'hi durant un bon temps cada dia. Això ajuda a ser responsable i puntual a la vida diària. Però avui poques persones o famílies poden tenir tota aquesta dedicació, i per això podeu tenir el vostre cavall en un centre on en tinguin cura o on podeu disposar de cavalls adequats per a vosaltres.