Dades històriques i interessants sobre el món del cavall
Anirem afegint dades històriques i interessants sobre el món del cavall. Descobreix curiositats fascinants sobre anatomia, comportament, història i cultura eqüestre.
Manera d'avançar del cavall. Els aires principals o naturals són tres: pas, trot i galop, però en té d'altres, com el galop mitjà, el trot de cursa, l'ambladura, el passatge, etc. Algunes races tenen algun d'aquests aires que els és propi, com el cavall islandès amb l'ambladura i el pace.
Català, castellà, anglès i francès. Derivat del vocabulari del TERMCAT.
Molt complet, recollit pel filòleg Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Fins a mitjans del segle XX el cavall i les mules eren molt importants pels exèrcits per al transport de material com artilleria, munició i queviures. Arrossegaven pesats carros o els armons d'artilleria o portaven sobre el llom caixes de munició o peces d'artilleria de muntanya desmuntada.
Els animals treballaven molt forçats i moltes vegades sofrien maltractaments, però també consta que molts cuidadors procuraven pel seu benestar, tot i les dificultats. Però sobretot, molts van morir en accions de guerra. Avui, tot això ens sembla espantós, i ho és.
Van morir unes 13.230.000 persones entre civils i militars, i també uns 8.000.000 de cavalls, mules i ases.
El 1918, en finalitzar la guerra, 650 soldats van decidir retre homenatge a aquests companys morts, representats per un cavall en concret "The Devil", fent una fotografia que va realitzar el fotògraf Almeron Newman en un quarter de remunta a Nou Mèxic.

650 oficials i soldats en una posada simbòlica del cap de "The Devil" - Foto d'Almeron Newman, 1918
No us podem deixar de recomanar aquesta pel·lícula War Horse (2011) de Steven Spielberg o llegir la novel·la del mateix títol (1982), de Michael Morpurgo, en la qual està basada. Recomanada per a majors de 12-13 anys amb una certa violència bèl·lica. Durada: 2:28 h. La pel·lícula ret homenatge explícit als 8.000.000 de cavalls morts. La sensibilitat es posa a flor de pell.
En els cavalls, l'alçada es mesura des de terra a la creu. D'una manera aproximada es pot fer simplement amb un flexòmetre, posant els ulls a nivell de la creu i llegint la mida, però aquest sistema només val per saber si el cavall és adequat a l'alçada del genet i no val per classificar els diferents tipus de ponis ni per definir les especificacions del cavall.
Al nostre país es sol indicar en centímetres, però a Gran Bretanya i als Estats Units d'Amèrica s'utilitzen les polsades (inches, in o '') — 1" = 2.54 cm— i la "mà", abreviada HH (hands high) equivalent a 4 polsades o 10,16 cm.

Vara de mesurar cavalls i la mida de la "mà" (hands high)

El juny de 2021 va morir el cavall Big Jake que tenia una alçada a la creu de 214.6 cm i pesava 1134 kg. Tenia el rècord Guinness com el cavall més gran del món. Era de raça belga i quan va néixer a Nebraska el març de 2001, ja pesava més de 100 kg.
L'euga Thumbelina va néixer a Saint Louis, Missouri, el maig del 2001 i va morir el 2018. Només mesurava 44.5 cm i pesava 26 kg. Tenia el rècord Guinness de cavall més petit. Era un cavall miniatura i, a més, tenia nanisme.
La trobada de Big Jake i Thumbelina - El contrast entre el cavall més gran i el més petit del món

Ull de cavall

Tapetum lucidum - membrana reflectant
Els ulls del cavall estan situats lateralment, per poder tenir un angle de visió molt gran. De fet, té una visió de gairebé 360°. Amb el cap mirant endavant, només té dos angles que no hi veu: en direcció a la gropa té una "ombra" seguint dues paral·leles pels seus costats, i just al davant en línia recta, que no hi veu fins a un metre o metre i mig de distància.
La sensibilitat, és a dir, la visió en condicions de poca llum, és bastant superior a la humana. El cavall té, igual que els carnívors, una membrana reflectant —el tapetum lucidum— darrere la retina, que multiplica la llum que rep. Per això, quan de nit enfoquem una llanterna a un cavall, veiem que els ulls brillen, reflecteixen la llum.
Veuen en colors, però així com els humans tenim receptors per a tres colors —visió tricromàtica—, els cavalls només són sensibles a dos colors —visió dicromàtica—, el verd i el blau, en totes les combinacions, però no són sensibles al vermell.

Intestí dels èquids
Els cavalls i els altres equins són animals herbívors. Les plantes no són directament digeribles per cap animal superior i perquè ho siguin és necessària la participació de diferents tipus de bacteris intestinals –microflora simbiòtica– que, amb els seus enzims, desfan els principals components de les plantes, la cel·lulosa i la lignina –la fibra–, en sucres, que sí que són absorbibles.
Els cavalls mengen principalment herba, utilitzant la cel·lulosa igual que els remugats, però no tenen l'estómac dividit, sinó d'un sol compartiment, un intestí prim llarg i un còlon amb un intestí cec important on es realitza principalment la fermentació. El seu intestí té poc més de 150 litres en total.

Cavall Marwari
A l'Índia, principalment a la regió de Marwar —nord-oest, tocant al Pakistan— es cria una raça de cavalls molt poc coneguda a la resta del món perquè la seva exportació està molt restringida. És la raça Marwari. Són molt espavilats, forts i de mida mitjana.
Tenen dues característiques diferencials. La primera és que tenen les orelles corbades cap endins. És una curiositat purament estètica, però que distingeix la raça a cop d'ull.
L'altra característica és que molts d'ells tenen l'habilitat natural d'amblar —fer el pas conegut com a ambladura—, un aire en què el cavall avança a bon pas movent gairebé alhora les dues extremitats d'un mateix cantó, i que sacseja molt poc al genet.

Carruatge romà de fa 1800 anys trobat a Croàcia
L'octubre de 2019, uns arqueòlegs van fer la troballa d'un carruatge romà de dues rodes i dos cavalls en una gran cambra funerària de 40 m de diàmetre. Sembla que pertanyia a una família aristocràtica molt rica que vivia a prop.
D'acord amb les peces trobades, està datada al segle III BCE. Les tombes centrals on es van enterrar els propietaris van ser saquejades, però l'enterrament dels cavalls està intacte.

Cavall observant una investigadora amb expressió neutre
Un estudi del 2018 de les Universitats de Sussex i Portsmouth (Anglaterra) conclou que els cavalls recorden les expressions emocionals humanes, identificant així a persones que els poden representar una amenaça potencial.
Això s'ha demostrat amb un experiment controlat en què es mostraven fotografies amb rostres enfadats o feliços. Més endavant, en trobar-se amb la persona de la fotografia, reaccionaven diferentment si l'havien vist en la foto d'una o altra manera. És important destacar que no solament interpreten l'expressió, sinó que la recorden i la identifiquen amb la persona.
Els animals solen mirar els esdeveniments negatius amb l'ull esquerre ja que el processament d'aquests estímuls amenaçadors es processa a l'hemisferi dret del cervell.

Gravat paleolític de cavall a la Cova de la Font Major
L'octubre del 2019 hi va haver una gran avinguda del riu Francolí que va devastar gran part de la comarca. La Cova (espluga) de la Font Major, que és propera al riu, està museïtzada i és visitada per nombrós públic.
Fins al present no se'n coneixien els gravats, que estaven en una part no visitable pel públic, però sí pels experts. S'hi estaven fent prospeccions quan remirant un petit racó es va veure que estava ple de gravats (no pintures) d'animals diversos.
Sembla que es corresponen al paleolític superior, fa uns 15.000 anys, essent els més antics de Catalunya trobats fins ara.

Punta de llança - Foto: Centre Hípic 3 Aires
Alguns cavalls presenten un senyal anomenat "punta de llança" o "dit d'Al·là" que consisteix en un lleuger enfonsament o depressió en la musculatura exterior, sense cicatriu, i que es presenta en diverses parts del cos: el coll, la gropa o el ventre entre d'altres.
No es tracta de cap malaltia ni afecta el cavall en res. Només es tracta d'una petita lesió muscular sense transcendència. Alguns cavalls la presenten des del naixement.
El seu nom ve d'una llegenda àrab: la història de les cinc egües de Muhammad (Mahoma). Segons la llegenda, el Profeta va provar els seus cavalls privant-los d'aigua durant tres dies. Quan els va deixar anar cap a l'aigua, va fer sonar el corn de guerra.
Només cinc egües es van aturar i van tornar cap a Muhammad, disposades a fer el que les manés. El Profeta va marcar aquestes egües prement el polze en el coll. Per això es creu que un cavall que té aquesta marca al coll de naixement és un cavall molt valuós i bo, descendent directe d'una d'aquelles cinc egües.
El desenvolupament biològic i psicològic del cavall es pot esquematitzar en uns períodes aproximats:
Old Billy - Rècord de longevitat amb 62 anys d'edat. Va morir el 1822 i es va dedicar a arrastrar embarcacions pel riu. El seu cap està dissecat al Museu de Bedford, Anglaterra.
Elmer Bandit - Cavall de trial que va morir el febrer de 2010, als 38 anys d'edat, després de 34 anys actiu en competició.

Estreps xinesos del 415 CE

Marc Aureli muntant sense estreps (180 CE)
Actualment no es concep l'equitació sense els estreps penjats de la sella pels gambals, excepte en la munta "a pèl", amb el cavall nu. En la seva forma actual, penjats d'una sella rígida, van ser inventats pels xinesos cap al segle III CE.
Des de la Xina el seu ús es va estendre cap a Europa a través dels viatgers de la ruta de la seda. Abans d'això, els genets muntaven a cavall amb sella sense estreps. Per això, quan a les pel·lícules d'egipcis, romans o qualsevol altra cultura antiga, els genets munten amb estreps, estem davant d'una falsedat històrica.
A la nostra edat mitjana els estreps ja eren totalment estesos a tot Europa, i eren considerats un element imprescindible per a la munta de guerra perquè oferia un gran equilibri i seguretat amb molt menys esforç del genet.
Els estreps més antics han estat trobats en la tomba de Feng Sufu Shijie (冯素弗), un noble xinès que va morir el 415 CE, a Beipiao, Xina. Són de fusta recoberta de planxa de coure i parcialment xapada en or, i són considerats com un dels més importants tresors del patrimoni xinès.

Camins ramaders prop del Centre Hípic 3 Aires

Senyal de camí ramader
Durant molt temps, a Catalunya, com a la resta de la península Ibèrica, ha estat tradicional la transhumància, el trasllat de ramats principalment ovins i cabrums, però també cavallí, de les pastures d'hivern a les d'estiu i viceversa.
La majoria d'aquests camins encara es conserven i són de domini públic. Estan especialment protegits: els ramats tenen dret i preferència de pas, s'han de mantenir lliures d'edificacions, i no s'hi poden fer activitats agrícoles incompatibles.
Però es poden utilitzar per activitats de lleure com excursions, bicicleta i... cavall!
Un d'aquests camins passa just per davant del Centre Hípic 3 Aires, resseguint la carretera de can Massana des de Manresa fins a gairebé trobar-se amb l'autopista A-2.

Poltre momificat trobat a Sibèria
Fa pocs anys es va trobar a Sibèria un poltre momificat per congelació, amb un estat de conservació extraordinari, amb la pell, els pèls i fins i tot les vísceres en molt bon estat.
A Sibèria s'han trobat multitud de mamuts de totes edat i mides, momificats o els esquelets, però aquest és l'únic cavall trobat. És de la mateixa espècie i té les mateixes característiques que els cavalls actuals, i és d'una època, el paleolític o edat de la pedra, en què coexistia amb els humans.
La mòmia es troba al Mammoth Museum, de Yakutsk, Rússia. Sovint s'anomenen aquestes troballes com a fòssils, però no ho són perquè no estan petrificats, sinó momificats per congelació.

Ordre de trepitjades: pas, trot i galop
Els tres aires bàsics del cavall, o maneres de bellugar les extremitats per avançar, són el pas, el trot i el galop. El que els defineix és el diferent ordre de les trepitjades i la seva cadència.
Té una cadència de quatre temps regulars i simètrica. El cavall sempre té tres extremitats tocant a terra. En la natura, el pas és l'habitual en els moviments tranquils de l'animal.
Té una cadència de dos temps regulars i simètrica, en el que el cavall toca a terra només amb dues extremitats diagonals simultàniament i salta a l'altra diagonal en posició més avançada. En la natura, el trot és típic del joc dels poltres.
Té una cadència de tres temps irregulars i asimètrica. Després del tercer temps el cavall està una estona en suspensió, sense tocar cap extremitat a terra. En la natura, el galop s'usa per a les persecucions entre cavalls i, principalment, com a fugida de defensa.
Ens referim com a "sang" a una característica dels cavalls que, de fet, no té res a veure amb la sang de debò. El terme "sang" s'utilitza per expressar, d'una manera genèrica, el caràcter o temperament dels cavalls.

Temperament tranquil. Cavalls grans i pesats, que es mouen lentament però tenen molta força. Exemple: perxerons, cavall dels Pirineus. Molts ponis són de sang freda.

Temperament més nerviós i mogut, de caràcter fort. Exemple: àrab, pura sang anglès. Que siguin nerviosos no vol dir agressius, poden ser molt nobles i afectuosos.
Races aconseguides per l'encreuament de cavall de sang freda amb de sang calenta.
Exemple: cavall andalús (PRE - Pura Raza Española) que són molt nobles i dòcils, però alhora vigorosos i valents.

Lleó d'un pilar que té escrits edictes d'Aixoka
Els avenços culturals han fet que avui tinguem una major cura dels animals que abans eren majoritàriament considerats com a eines de treball. Ens preocupa el seu benestar i els demanem només allò que sabem que els agrada fer.
Però ja d'antic ha existit aquesta preocupació. El rei de l'Índia Aixoka (अशोक) (304-232 aC), després d'una conquesta molt sagnant i violenta es va convertir al budisme i va seguir un pacifisme radical.
Va escriure molts edictes que incloïen el bon tracte dels animals. Així, va fundar hospitals per a persones i també per a animals, que havien de tenir tractaments i herbes medicinals adequades.
Un dels edictes declara que fer mal a les coses vivents no és bo, i cap animal de quatre potes, ocells i peixos no s'ha de sacrificar si no és per menjar, i que no es poden matar femelles prenyades o alletants o animals joves. També va abolir l'esport de la caça.

Els tres temps del galop - Seqüència de Muybridge
Seqüència de fotografies d'Eadweard Muybridge (1830-1904) per dilucidar el debat de l'època sobre si el cavall, al trotar o galopar hi havia un moment que no tocava a terra amb cap extremitat.
Com es pot observar, efectivament, hi ha un moment que té les quatre extremitats a l'aire.

Passeig eqüestre
En principi, les dues paraules poden semblar que es refereixen al mateix concepte, ja que etimològicament només es diferencien pel seu origen. Hípica ve del grec HIPPOS(ἵππος), que vol dir cavall, i equitació del llatí EQUUS que vol dir el mateix.
Es refereix a l'art de muntar a cavall en general. Si anem a fer un passeig a cavall o unes classes per aprendre a muntar, direm que fem equitació.
Es refereix a la pràctica esportiva de l'equitació, sigui competitiva o no. Si ens estem entrenant per un concurs, direm que practiquem l'hípica.

Part de la portada de les Constitucions de Catalunya de 1702
"Creaciò de offici de picador de cavalls, calitats, obligacions, y salari, que ha de tenir, y per qui deu esser elegit" (sic). Capítol XVI de les Constitucions de Catalunya de 1702.
Noteu que el rei Felip tenia dues numeracions: 4t com a rei d'Aragó i 5è com a rei de Castella, ja que el rei regnava dos regnes ben diferenciats. Després d'ell, es va anar seguint la numeració castellana, ja que el 1714 aquest rei va anul·lar les institucions catalanes que havia jurat.

Hyracotherium - El "cavall de l'alba"
També anomenat Eohippus, és el gènere més primitiu de la família dels èquids, a l'era geològica del Miocè, fa 55-45 milions d'anys.
Mesurava entre 30 i 60 cm d'alçada i no s'assemblava gaire a un cavall actual. Sorgí i evolucionà a l'Amèrica del Nord, d'on va desaparèixer fa uns 12.000 anys, i no hi tornà fins que el van portar els invasors espanyols.
A la figura s'observa l'esquelet del peu, que encara conserva quatre dits. En evolucionar fins al cavall actual se li van anar reduint els dits laterals, quedant només el central.
El nom llatí vol dir "cavall de l'alba". El successor de l'Hyracotheriumva ser l'Orohippus o Oligohippus.

Cavalls de Przewalski
És una espècie primitiva de cavall, l'única que existeix en estat salvatge, encara que és considerada una espècie en perill. Es troba a Mongòlia, Xina i en algunes reserves europees que han servit per recuperar l'espècie.
Encara que està controvertit, es tracta d'una espècie diferent del cavall domèstic (Equus caballus), ja que té una dotació de 66 cromosomes, mentre que el domèstic en té 64.
Se suposa que moltes pintures rupestres prehistòriques de cavalls representen aquesta espècie, per la gran semblança, tot i que també podrien representar alguna mena de tarpan, un poni primitiu molt fort estès a l'antiguitat per tot Euràsia i extingit des de 1879.
El gènere Equus de mamífers perissodàctils (amb una sola peüngla) comprèn només vuit espècies actuals de cavalls, ases, zebres i l'onagre.

Cavall salvatge de Przewalski

Ase salvatge africà

Onagre o ase salvatge asiàtic

Zebra comuna (ratlles marró fosc)

Zebra de muntanya (ratlles amples)

Zebra de Grevy (ratlles fines)
Cavalls i ases domèstics: El cavall domèstic és l'Equus caballus, i l'ase domèstic és l'Equus africanus asinus que té moltes races diferents.
Nota important: Només es poden muntar el cavall domèstic, els ases i els onagres. Les zebres són difícils de domesticar i només s'ha aconseguit muntar-les en comptades ocasions.
Al llarg de la història, molts cavalls han passat a la llegenda pel seu paper en batalles, conquestes i esdeveniments històrics. Destaquem alguns noms catalans i internacionals:

Mehari de carrera amb robot genet
Antigament, a l'oest americà hi havia apostadors que tenien dromedaris i jugaven amb avantatge a carreres de cavalls contra dromedaris, perquè sabien que al començament de la carrera aquests quedaven força enrere, però a mesura que el cavall es cansava, el camell guanyava sempre.